el Periodico – Juan José Fernández – Madrid – Sábado, 05/05/2018
Una inusual actividad de los damnificados por ETA flanquea la resaca tras el acto de Cambo-les-Bains. Este sábado la Asociación Víctimas del Terrorismo ha elegido en Madrid presidenta a Maite Araluce, que promete “no ceder un ápice” ante el blanqueamiento de la historia de la banda.
OkDiario – Raquel Tejero, 05/05/2018
El presidente de la asociación de víctimas del terrorismo catalana, José Vargas ha mostrado su disgusto con la celebración de un acto en Cambo, al sur de Francia, para vender su disolución y blanquear su sangriento historial, al que han acudido partidos como PNV o Podemos y sindicatos como UGT.
RTVE / Agencias
Las asociaciones de víctimas del terrorismo han calificado el último comunicado de ETA -con el que la organización terrorista ha anunciado este jueves su disolución sin mencionarlas y sin pedir perdón- de “propaganda”, “pantomima” y “nueva humillación”; han pedido al Gobierno que no haya “impunidad”; y han exigido a la banda que colabore con la justicia para esclarecer los 300 asesinatos que aún no han sido resueltos si quiere empezar a “reparar el daño” causado.
Euronews – Cristina Giner, 03/05/2018
El 19 de junio de 1987, la organización terrorista ETA perpetró su atentado más sangriento.
21 personas murieron en Barcelona al estallar un coche bomba estacionado en el parking del centro comercial Hipercor.
Euronews ha hablado con José Vargas, uno de los supervivientes y presidente de la Asociación Catalana de Víctimas de Organizaciones Terroristas (ACVOT).
Periodista Digital, 19 de noviembre de 2013
El ministre no convida a l’alcalde de Vic: “Volíem en l’homenatge a les víctimes als que volen estar”.
El primer edil actual, Josep Maria Vila d’Abadal, ha rebutjat assistir a diversos actes en record dels assassinats, cinc d’ells nens.
Interviú – Data: 16/10/2017 Carlos Barrio / Fotos: Michel Martínez B.
Maria Àngels Ribó se sent “catalana i espanyola” als seus 52 anys. La seva neboda, Anna Chincoa, de 28, és independentista. El 29 de maig de 1991, amb només vint mesos de vida, la jove va perdre als seus pares en l’atemptat d’ETA contra la casa quarter de la Guàrdia Civil a Vic (Barcelona), que va causar 10 morts, cinc d’ells nens. Qüestions com l’actuació policial de l’1-O han provocat que la noia dissenteixi de la seva família paterna, originària de Sevilla.
EL MUNDO – Catalunya – VÍCTOR MONDELO
Libertad Digital – M.J. Grech – 2016.05.28
A dos cinc de la tarda del 29 de maig de 1991, la banda assassina ETA llançava un cotxe-bomba contra la casa quarter de la Guàrdia Civil a Vic (Barcelona), que va quedar totalment destruïda. L’explosió va provocar la mort directa de nou persones.
RELAT D’UNA VÍCTIMA
16-Febrer-2018
Les víctimes del terrorisme, fa molt de temps que reclamem, Justícia, Dignitat i Memòria, però les nostres reivindicacions sempre han caigut en sac foradat.
Abans de 1995, havíem de veure amb estupor com els assassins etarres sortien tranquil·lament de presó perquè no complien ni un any per assassinat i ens aguantàvem i ens ninguneaban. Després de 1995 quan es va modificar el codi penal per incrementar les penes van passar de 30 anys a 40 íntegres i es va dir sense redempció de penes i continuem igual o pitjor, perquè segueixen sortint sense arribar a complir un any per assassinat. Les víctimes hem estat menyspreats per la Justícia en aquest País.
Aquest relat es veu agreujat des del moment que l’ínclit Tribunal de Drets Humans d’Estrasburg amb l’ajuda del jutge espanyol López Guerra, van derogar la Doctrina Parot, almenys amb aquesta fórmula els assassins etarres estarien alguns anys més a la presó, de manera que gairebé un centenar de presos van sortir al carrer, el més cridaner és l’actitud del Govern espanyol que no va esperar ni a la traducció de la sentència.
Una ofensa més cap a les víctimes i sense parar ni donar caserna al temps, comencen a sortir els etarres malalts i a aquest pas haurem de ser les víctimes les que ocupem el lloc a les presons.
Com víctima de l’atemptat d’Hipercor, és Indignant i vergonyós que dos dels terroristes d’aquell horrible atemptat ja són al carrer i l’any que ve els altres dos “Santi Potros” i Caride Simón, seran al carrer si no els posen abans per descomptar dies per redempció de la pena i al ritme que van abans de final d’aquest any estaran prenent pots o pintxos per qualsevol bar del País Basc.
A mi particularment me fa on compleixin les condemnes mentre estiguin tancats el major temps possible o que es podreixin a la presó i així els seus familiars no hauran de fer molts quilòmetres per veure’ls i no hauran de patir molt.
Algú ha pensat en el sofriment de les famílies de les víctimes que mai més podran veure els seus éssers estimats, ningú se’n recorda de totes elles a les que els han assassinat un familiar, no li importaria tenir el cementiri a prop o lluny, qualsevol d’ells preferiria tenir-lo a molta distància però poder dir-li a un fill, un pare, un germà o un familiar T’ESTIMO.